Àrea temàtica
Indoeuropea > Germànica > Septentrional

Àrea temàtica
Europa > Alemanya

Àrea temàtica
Europa > Dinamarca

ca - danès
cod - dansk
ar - الدانماركية
cy - Daneg
de - Dänisch
en - Danish
es - danés
eu - daniera
fr - danois
gl - danés
gn - dane
it - danese
ja - デンマーク語
nl - Deens
oc - danés
pt - dinamarquês
pt - islandês sin. compl.
pt - norueguês sin. compl.
ru - Датский язык
sw - Danish
tmh - Tadanist
zh - 丹麦语
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
La història de la llengua danesa se sol dividir en dos períodes: el del danès antic (segles XIII-XVI) i el del danès modern (a partir del segle XVI). Al segle XIII, la llengua es va començar a escriure. Des de la baixa edat mitjana va experimentar un fort influx de l'alemany.

Al llarg de la història, però, Dinamarca també ha perdut determinats territoris. Escània, l'actual sud de Suècia, que sempre havia estat terra danesa, va ser incorporada a l'Estat suec el 1658. La consegüent suequització cultural i lingüística, molt intensa, ha fet que avui el danès local, sense cap reconeixement, hagi perdut tot contacte amb la llengua estàndard de Dinamarca i funcioni com un dialecte més del suec. De fet, molts lingüistes l'hi consideren, cosa a què contribueixen la semblança entre el danès i el suec, i també el fet que el sentiment danès s'hagi esvaït del tot a la regió.

En el danès hi ha tres grans blocs dialectals: l'occidental, el central i l'oriental (al qual pertanyen els parlars de Suècia). Avui, però, els dialectes llangueixen i el jovent més aviat utilitza formes regionals de la llengua estàndard.