Àrea temàtica
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes

Àrea temàtica
Europa > Finlàndia

ca - llengua de signes finesa
cod - suomalainen viittomakieli
ar - لغة الإشارات الفنلندية
cy - Iaith arwyddion Ffindir
de - Finnische Gebärdensprache
en - Finnish Sign Language
es - lengua de signos finlandesa
eu - finlandiar keinu hizkuntza
fr - langue des signes finlandaise
gn - ñe'ẽ rechaukaha Finlandésa
nl - Finse Gebarentaal
pt - língua gestual finlandesa
ru - Финский язык жестов
zh - 芬兰手语

Definició
La llengua de signes finesa és la llengua més usada per la comunitat sorda de Finlàndia, que la té com a primera llengua.

Lingüísticament, és propera a la llengua de signes sueca, de la qual es va començar a separar a mitjan segle XIX, quan Carl Oscar Malm va crear la primera escola per a infants sords (a Porvoo, el 1846).

La Constitució de Finlàndia va reconèixer la llengua de signes finesa com una de les llengües de l'estat el 1995. Finlàndia va ser un dels primers estats del món a reconèixer-la com a llengua natural i a reconèixer el dret a utilitzar-la com a llengua materna.

En l'educació, la llengua de signes finlandesa és considerada la llengua de l'ensenyament dels infants sords i s'ensenya també com a assignatura, mentre que el finès s'ensenya com a segona llengua o llengua estrangera.

Gràcies a la influència de la nova llei, els estudiants oïdors tenen la possibilitat d'escollir la llengua de signes finesa com a assignatura complementària (una assignatura més entre altres).