Àrea temàtica
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal

Àrea temàtica
Amèrica > Guatemala

ca - k'iche'
ca - quiché  sin. compl.
cy - K'iche'
cy - Quiché  sin. compl.
de - Quiché
de - K'iche'  sin. compl.
en - K'iche'
en - K'ichee'  sin. compl.
en - Quiché  sin. compl.
es - quiché
es - k'iche'  sin. compl.
eu - k'iche'era
eu - k'iche'  sin. compl.
eu - quiché  sin. compl.
fr - quiché
fr - k'iche'  sin. compl.
gl - k'iche'
gl - quiché  sin. compl.
gn - kiche
gn - quiche  sin. compl.
it - k'iche'
it - quiché  sin. compl.
pt - k'iche'
pt - quiché  sin. compl.
scr - Alfabet llatí

Definició
A Mèxic hi ha població k'iche', procedent de Guatemala, des dels anys vuitanta del segle XX. Un nombre important de persones de la zona oriental de Guatemala va travessar la frontera en aquesta època fugint de la guerra civil.

El k'iche', amb un milió de parlants aproximadament, és la llengua maia de Guatemala que més es parla. Té una variació dialectal considerable i algunes fonts en distingeixen sis o set variants, de les quals la central és la que més es parla i també la més present en l'àmbit escolar i en els mitjans de comunicació.

La denominació k'iche' significa 'bosc' (de ki o kiy, 'molts' i che, 'arbre'). El mateix significat té el mot nàhua quauthtemallan, probablement una traducció del terme k'iche', d'on deriva el nom de l'estat de Guatemala.

El k'iche' és la llengua en què es va escriure el Popol Vuh, una obra redactada pocs anys després de la conquesta espanyola, cap a mitjan segle XVI, que relata diversos aspectes de la cosmologia k'iche' (l'origen del món i de l'ésser humà, els déus, etc.) i de la història precolombina dels pobles maies. Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau (1992), és la parlant de k'iche' més coneguda a nivell internacional.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.