Àrea temàtica
Malalties metabòliques

ca - adrenalina n f
ca - epinefrina n f sin. compl.
es - adrenalina n f
fr - adrénaline n f
en - epinephrine n

Definició
Catecolamina que actua com a neurotransmissor a les sinapsis del sistema nerviós central i com a hormona, secretada en la glàndula suprarenal, en l'activació d'alguns fenòmens vegetatius simpàtics.

L'adrenalina s'allibera en resposta a l'estimulació esplàncnica i la hipoglucèmia. Provoca l'acceleració de la respiració i la freqüència cardíaca, vasoconstricció cutània i visceral i hiperglucèmia lleu. L'adrenalina es destrueix de forma ràpida en l'aparell digestiu i es conjuga i oxida en el fetge. Les seves indicacions clíniques són l'anestèsia local, les crisis agudes d'asma bronquial, les reaccions anafilàctiques i l'estimulació cardíaca en casos d'aturada.

Les vies d'administració són pulmonar, intranasal, subcutània, intramuscular i intravenosa.

Informació legal i administrativa: epinephrine és DCI.