Una nau, atansar-se a terra, a una altra nau, per tal d'amarrar-s'hi. La nau va atracar al port. Escometre (algú) obligant-lo a donar el que hom li demana. Afartar-se. Es va atracar de bombons. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

Col·locar l'embarcació arran d'un moll, d'un carregador o d'una riba adequada, subjectant-la-hi, o abarloar-la a una altra embarcació amarrada, fermant-la-hi. [...]

Arrambar una embarcació a un punt fix o una altra embarcació per amarrar-la-hi. [...]

Cometre un atracament. [...]

v tr 1 mar atracar, atansar. 2 fam [hartar] afartar, atipar, sadollar. 3 [robar] atracar. v intr 4 mar atracar, arribar. v pron 5 fam [hartarse] afartar-se, atracar-se, atipar-se.  [...]

v tr 1 [robar] atracar, asaltar. 2 mar atracar, acostar. v pron 3 [de menjar] atracarse, hartarse, atiborrarse.  [...]

1 Atansar una nau a terra, a una altra nau. atansar acostar prendre terra abordar envestir la platja aterrar Ant. Desatracar. 2 atacar. 3 (atracar-sepron.) atipar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Atracar fent que l'embarcació quedi perpendicular al moll, de popa o de proa a aquest i sense besar-lo. [...]