111.
Noms referits a llocs. Noms de poblacions
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
català dels noms de poblacions en castellà, es tradueixen
els noms de les capitals de província espanyoles, de les poblacions limítrofes amb
l'àrea lingüística catalana i d'alguna capital llatinoamericana amb nom tradicional en
català.
En català: En castellà:
Bogotà Bogotá
Ciutat de Mèxic Ciudad de [...]
|
112.
Traducció de topònims inclosos en noms d'entitats / Traducció de topònims inclosos en noms d'equips esportius
Font
Fitxes de l'Optimot
Les denominacions d'organismes oficials que inclouen topònims es tradueixen si tenen una forma tradicional en català. Per exemple:
Junta d'Andalusia
Banc d'Espanya
Universitat de Virgínia
No cal adoptar aquest criteri si el topònim s'escriu en forma de logotip d'una marca o de qualsevol altra [...]
|
113.
agència de creació de noms de marca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Agència especialitzada a oferir serveis relacionats amb la creació de noms de marca. [...]
|
114.
concurs de creació de noms de marca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Fórmula competitiva entre agències de brànding o agències de creació de noms de marca organitzada per un client a fi de decidir a quina atorga un projecte creatiu. [...]
|
115.
estratègia de creació de noms de marca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Estratègia que defineix els principis que guien la creació de noms de marca d'un projecte. [...]
|
116.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès [...]
|
117.
Ortografia de 'p' i 'b' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]
|
118.
Ortografia de c i g a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
119.
'De' partitiu / 'una pilota blava i una negra' o 'una pilota blava i una de negra'?
Font
Fitxes de l'Optimot
de gran. (i no ...i un gran)
Un altre cas en què s'usa la preposició de és per introduir adjectius que modifiquen noms que s'han pronominalitzat i es representen per mitjà del pronom feble en. Per exemple:
M'han trencat les ulleres i me n'he de comprar unes de noves. (i no ...i me n'he de [...]
|
120.
anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
|