1.
tet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Novena lletra dels alfabets hebreu i arameu. [...]
|
2.
Tet, muntanyes del
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Baix Penedès
Albinyana ; Bonastre; Masllorenç
Tet, muntanyes del
Serrat, carena, serralada... [...]
|
3.
Tet d'Onyar, Cal
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Selva
Vilobí d'Onyar
Tet d'Onyar, Cal
Edificació aïllada (mas, casa...) [...]
|
4.
Tet Perol, font del
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Baix Camp
Arbolí
Tet Perol, font del
Element hidrogràfic (estany, font, saltant, cala, pantà...) [...]
|
5.
Noms de rius: masculins o femenins? / El gènere dels noms dels rius (hidrònims) catalans
Font
Fitxes de l'Optimot
Sénia
la Sosa (de Peralta, de Sanui)
la Tet
la Tordera
la Valira (d'Encamp, d'Ordino, de Castanesa, de Cornudella)
[...]
|
6.
Gènere dels topònims
Font
Fitxes de l'Optimot
altra terminació diferent de -a àtona, se solen considerar masculins. Per exemple: el
Perpinyà d'abans, el París nocturn, el Lió
romàntic.
Hi ha, però, casos que no segueixen aquesta tendència general. Per exemple: la Safor, la Tet. Per aquest motiu, en cas de dubte, cal remetre a l'ús local.
[...]
|
7.
dispositiu transcutani transferidor d'energia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
8.
Llupià
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
té raó de ser en català, ja que només existeix un Illa , com també Ille en francès, i sempre se l'ha denominat així. Cal rebutjar, per tant, la traducció, Illa de Tet . Veg. els casos similars d'Argelers (nota 4) i d'Arles. Salaó, (mas de) edif ) Mas) Salao Santa Maria de Vilarmilà edif. hist [...]
|