131.
enclí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat . Anava amb el cap enclí cap a un costat. Ésser enclí a un vici. [...]
|
132.
per capita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per cap, per persona. Aquest país ha assolit un grau de producció per capita molt elevat. [...]
|
133.
var -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigit cap endins. Que té l'os desviat cap endins. Genoll var. Peu var. Coxa vara. [...]
|
134.
cabotada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. Becaina. Cop de cap. Li han partit el llavi d'una cabotada. Acció pròpia d'un cabota, d'un tossut. [...]
|
135.
batoïdeus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de peixos condrictis, de cos més o menys aplanat, amb 5 fenedures branquials situades a la cara ventral del cap, amb les aletes pectorals amples i soldades als costats del cap, que inclou el peix serra, les tremoloses i les rajades. Individu d'aquest grup. [...]
|
136.
bandolerisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones o contra propietats. [...]
|
137.
carabassot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carabassa buida que es fa servir de recipient per a líquids, sal, etc. Cap1 2 1. Posar-se una cosa dins el carabassot. Bony al cap com a conseqüència d'un cop. [...]
|
138.
revessat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dirigit cap a la punta de l'escut i no en direcció al cap, com és habitual. Un xebró revessat. Una estrella revessada. En heràld., invertit en senyal de dol. Un escut revessat. [...]
|
139.
acèfal -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de cap. Estàtua acèfala. Animal acèfal. Concili acèfal, monestir acèfal. Cristià que no reconeix un cap superior. Lamel·libranquis. [...]
|
140.
caparràs
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap gros, desproporcionat. Té un caparràs que no li entra cap barret. Persona molt sàvia, erudita. És un caparràs! [...]
|