161.
bessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca principal en què es divideix el tronc d'un arbre. [...]
|
162.
mentol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alcohol terpènic saturat, constituent principal de l'essència de menta pebrera. [...]
|
163.
neotomisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència filosòfica principal de la neoescolàstica, caracteritzada pel retorn al tomisme. [...]
|
164.
síndrome amb hipertensió arterial pulmonar com a característica principal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
165.
corticosterona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Principal hormona glucocorticoide en els rosegadors, d'efectes antagònics a la insulina. [...]
|
166.
ricinoleïna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Triglicèrid de l'àcid ricínic, principal constituent de l'oli de ricí. [...]
|
167.
ureotèlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excreta urea com a principal producte de la degradació dels aminoàcids. [...]
|
168.
diè
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula. [...]
|
169.
plagal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En mús., que deriva d'un altre de principal o autèntic. Mode plagal. [...]
|
170.
protometge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la Corona catalanoaragonesa, títol donat sovint al metge principal de la cort. [...]
|