Àrea temàtica
Sistemes i serveis de telecomunicació

ca - televisió analògica n f
es - televisión analógica
en - analog television

Definició
Sistema de transmissió ^símplex^ a distància de senyals de vídeo i d'àudio. Les imatges i el so són captats i convertits en senyals elèctrics mitjançant ^càmeres^ i ^micròfons^. El sistema d'exploració més utilitzat és el del CCIR, en què les imatges s'exploren en 625 línies (525 al Japó i als EUA). Els sistemes de televisió que utilitzen menys de 400 línies es consideren de baixa definició, i els de més de 1.000, d'alta definició. En la televisió en color el senyal conté la informació dels tres colors bàsics (vermell, verd i blau), en forma d'un senyal de luminància i dos de crominància, corresponents al to o matís (croma) i al grau de saturació del color. El conjunt dels senyals de luminància i de crominància es modulen i ocupen una amplada de banda de 4 o de 5 MHz segons els països. El senyal de so es modula en ^FM^ (o en ^AM^ a França) amb una subportadora de 5,5 MHz. El senyal de vídeo i so resultant es modula llavors en banda lateral residual dins les bandes d'UHF o VHF en el cas de la televisió terrestre. Hi ha diferents sistemes de televisió en color analògica: el sistema nord-americà ^NTSC^ (usat també al Japó), el francès ^SECAM^ (usat també en països de l'antiga Europa de l'Est i en antigues colònies franceses a l'Àfrica) i l'alemany ^PAL^, usat a la resta del món.