Àrea temàtica
Òptica

ca - làser n m
es - láser n m
fr - laser n m
en - laser

Definició
Dispositiu que genera llum coherent, sovint quasi monocromàtica, i altament direccional.

Nota
1. Un làser consta d'un medi actiu en què es produeix una inversió de població, generalment mitjançant un procés de bombatge òptic; posteriorment, si s'excita el medi de forma adequada, es genera llum per emissió estimulada. Tot això es fa dins d'una cavitat ressonant que amplifica la radiació amb la longitud d'ona desitjada. 2. Les característiques de la llum generada per làser són una alta monocromaticitat, lligada a la coherència, la direccionalitat i la potència de la llum. 3. Hi ha molts tipus de làsers, que es poden classificar en funció de diferents conceptes. Segons el medi actiu, poden ser d'estat sòlid, líquid o gasós; segons el procediment de bombatge òptic emprat, n'hi ha de flaix de llum, de descàrrega elèctrica o per reacció química; segons el mode de funcionament el làser pot ser polsat, continu o sintonitzable. 4. El primer làser, construït per Theodore Maiman l'any 1960, era un làser de robí en què el bombatge es feia amb flaix de llum. Tenia un funcionament polsat amb emissió de llum a 684,3 nm. Posteriorment, el làser més corrent va ser el d'heli-neó amb bombatge per descàrrega elèctrica i emissió contínua de 632,8 nm. Darrerament, sobretot per a aplicacions comercials, s'han imposat els làsers de díode que, tot i que no donen grans potències, són molt útils per les seves dimensions i la seva simplicitat. Actualment, aquests làsers generen pràcticament totes les longituds d'ona visibles. Hi ha molts altres tipus de làsers amb importants aplicacions: làsers iònics, com el d'argó, que emet en mode continu llum blava-verda en diferents longituds d'ona (488 nm, 496,5 nm o 514,5 nm); el làser Nd:YAG (granat d'itri i alumini dopat amb neodimi) que emet en l'infraroig proper, a 1 060 nm, i té moltes aplicacions biomèdiques; el làser de diòxid de carboni, que permet assolir grans potències en l'infraroig; els làsers de colorants, en què el medi actiu és format per molècules orgàniques en solució líquida, sintonitzables. 5. Les propietats de la llum generada per làser fan que les seves aplicacions siguin nombroses en diferents àmbits industrials o científics i en la vida quotidiana: la soldadura i la fusió en la indústria mecànica, la determinació precisa de distàncies en telemetria i metrologia, aplicacions per a impressores làser i lectors de codis de barres en arts gràfiques, per a la transmissió de dades per fibra òptica en telecomunicacions, per a la concentració d'energia en petites superfícies en medicina, aplicacions en física teòrica i física dels plasmes, generació d'altes temperatures en dispositius de fusió nuclear, holografia, aplicacions en espectacles i aplicacions militars. 6. La denominació làser és una lexicalització de l'acrònim d'origen anglès LASER (light amplification by stimulated emission of radiation, 'amplificació de llum per emissió estimulada de la radiació').