FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que, en contacte amb l'aire, s'altera superficialment i es torna gris (símbol, Pb; nombre atòmic, 82; pes atòmic, 207,2). Un canó de plom. Fondre plom. ésser un plom [o ésser com un plom] Ésser molt pesat. Pes [...]
Ancoratge compost per una corda o un cable amb una baga en un extrem per a enganxar-hi el mosquetó i una punta a l'altre extrem de coure o de plom, segons el tipus de roca. [...]
γ. El plom natural és constituït per quatre isòtops naturals estables, 204Pb, 206Pb, 207Pb i 208Pb. Forma dues sèries de composts amb les valències II i IV. Tant el plom com els seus composts presenten una elevada toxicitat, acumulant-se en l'organisme. [...]
Element químic metàl·lic blavenc, inelàstic, d'elevat pes molecular, fusible, que s'altera superficialment i es torna gris en contacte amb l'aire. [...]
m 1 [metall] plomo. 2 [de caça] plomo, perdigón. 3 [segell] precinto, marchamo. 4 [de filat] plomo. 5 [pes] plomo. 6 elect plomo, fusible. 7 a plom [verticalment] a plomo. 8 caure a plom caer a plomo. 9 perdre el plom (o estar fora de plom) desviarse de la vertical, desplomarse. 10 pesat com un [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 saturn, nom del plom, a l'edat mitjana, en els tractats d'alquímia. 2 plomada. 3 A plom: Plombat. verticalment. De plom: Plumbi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]