Àrea temàtica
Teledetecció > Banda de l'espectre

ca - VHF n f
ca - freqüència molt alta n f sin. compl.
es - VHF
es - frecuencia muy alta sin. compl.
en - VHF
en - very-high frequency sin. compl.

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'IEEE i l'ITU, entre 1 i 10 m (freqüència entre 300 i 30 MHz).

La VHF s'empra en la transmissió de senyal de televisió, la navegació per ràdio, radiolocalització, etc.

VHF és l'acrònim de very-high frequency ('freqüència molt alta').

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6