Àrea temàtica
Química analítica

ca - àcid feble n m
es - ácido débil n m
en - weak acid n

Definició
Àcid que en solució aquosa diluïda es dissocia parcialment.

Nota
Segons Arrhenius, la força d'un àcid només depèn del seu grau de dissociació en aigua, per tant, un àcid feble és un electròlit feble. La mesura de la seva força com a àcid estarà determinada pel valor de la seva constant de dissociació.

Un exemple d'àcid feble és l'àcid acètic, el qual es dissocia parcialment segons CH₃COOH $\rightleftharpoons$ CH₃COO⁻ + H⁺. En conseqüència, si s'aplica la llei d'acció de massa, la seva constant d'equilibri té un valor determinat: K_a = [CH₃COO⁻][H⁺]/[CH₃COOH] = 1,8 × 10⁻⁵. Segons Brønsted, cal tenir en compte l'equilibri entre dos parells acidobàsics conjugats, segons àcid₁ + base₂ → àcid₂ + base₁, en què K = ([A₂][B₁])/([A₁][B₂]). Si el valor de K és elevat, la reacció està desplaçada cap a la dreta, és a dir, l'àcid₁ és més fort que l'àcid₂, la qual cosa és equivalent a dir que la base₂ és més forta que la base₁. El que es fa habitualment és expressar el valor de K respecte a un parell acidobàsic conjugat de referència, el parell H₃O⁺/H₂O. Com a conseqüència, el que s'expressa és àcid₁ + H₂O → base₁ + H₃O⁺, en què K = ([H₃O⁺][B₁])/([A₁][H₂O]). Ara bé, com que l'àcid forma part d'una solució diluïda, es pot considerar que la concentració d'H₂O és constant, de manera que <expressió 8>; és a dir, en aigua, els valors de K_a són coincidents, tant si s'aplica el concepte d'Arrhenius com el de Brønsted, la qual cosa no succeeix en el cas de les bases.

Vegeu també base feble.