Àrea temàtica
Enginyeria química

ca - combustió n f
es - combustión n f
en - combustion n

Definició
Reacció d'oxidació reducció altament exotèrmica que es produeix entre un combustible, un comburent i una font d'ignició, en la qual l'energia generada s'emet en forma de calor, per convecció, conducció i radiació i, de vegades, per sobrepressió explosiva.

Nota
L'alliberament de calor d'una combustió pot ser amb flama (en aquest cas, es parla de combustió viva) o sense flama (en aquest cas, es parla de combustió lenta). Per aconseguir inflamar el combustible cal que s'escalfi prèviament fins a arribar al seu punt d'ignició.

La combustió continua fins que es consumeix el combustible, la concentració de comburent disminueix per sota d'un valor mínim, s'elimina la calor de reacció o s'apliquen productes retardants en quantitat suficient per a inhibir la reacció.

La naturalesa i les característiques dels productes resultants d'una reacció de combustió depenen de la composició química del combustible i de la manera en què s'ha produït la reacció.

Es diferencia entre combustió completa, quan el procés s'ha fet amb excés de comburent, i combustió incompleta, quan el procés s'ha fet amb dèficit de comburent.

Habitualment, els compostos gasosos que s'obtenen en una combustió, excepte el vapor d'aigua, són contaminants importants, ja sigui per la seva toxicitat (com el monòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids de nitrogen i els compostos metàl·lics volàtils), o per desplaçament de l'oxigen de l'aire (és el cas del diòxid de carboni). De manera anàloga, els productes líquids i sòlids presenten una problemàtica especial (residus amb metalls pesants o cendres àcides).