Àrea temàtica
Química inorgànica

ca - plata n f
ca - argent n m sin. compl.
es - plata n f
en - silver n
sbl - Ag

Definició
Element del grup 11, del període 5 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 47 i massa atòmica 107,8662.

Nota
Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops de la plata, dels quals dos són estables (¹⁰⁷Ag i ¹⁰⁹Ag).

La plata és dúctil i mal·leable i presenta una fractura estellosa i ganxuda i una exfoliació nul·la. Té lluïssor metàl·lica, presenta una duresa de 2,5-3 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc platejat. És de densitat molt alta, de 10,5-12 g/cm³, i té un punt de fusió de 961 ºC i un punt d'ebullició de 2.155 ºC. És opaca i el seu color habitual és el gris (blanc argent). Ara bé, com que s'oxida amb facilitat, adquireix un color negre ràpidament.

Coneguda des de l'antiguitat, la plata és un metall noble que es forma per reducció dels sulfurs en la part baixa dels jaciments conjunts de plom, zinc i plata. De vegades, es troba també com a element primari en els filons hidrotermals de baixa temperatura associada a la calcita, o en els filons d'alta temperatura com a element associat al sulfur de níquel i al sulfur de cobalt i a la uraninita. Generalment es troba associada amb el coure. Habitualment es troba de manera dendrítica, filiforme.

Cristal·litza en el sistema cúbic. Forma part de molts aliatges emprats en joieria i orfebreria. És un element poc reactiu. No és atacada per l'aire, ni humit ni sec. Només és atacada pels àcids oxidants.

Presenta principalment l'estat d'oxidació +1.

S'utilitza com a reactiu en els laboratoris d'anàlisis químiques. També és emprada en la indústria electrònica per la seva altíssima conductivitat. És imprescindible en la fabricació de pel·lícules i paper fotogràfic i durant segles es va fer servir com a metall d'encunyació.