Resultats de la cerca bàsica: 17.163
|
61.
denominacions de la Costa d'Ivori
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Costa d'Ivori, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Costa d'Ivori. El codi ISO que representa aquest país és CI.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús [...]
|
|
62.
gentilici dels Estats Units d'Amèrica
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici d'ús més general per denominar els habitants dels Estats Units d'Amèrica és nord-americà, nord-americana. L'adjectiu americà, americana també es fa servir sovint amb aquest mateix significat. I modernament també s'empra el gentilici estatunidenc, estatunidenca, sobretot en els casos [...]
|
|
63.
Pronunciació d'una vocal de suport
Font
Fitxes de l'Optimot
La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:
escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]
|
|
64.
've't aquí' o 'vet aquí'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les expressions vet aquí (o vet ací) i heus aquí (heus ací) es fan servir per presentar una situació i habitualment van seguides d'un complement que es pot pronominalitzar. Per exemple:
Vet aquí que hi van anar tots els socis (= Vet-ho aquí).
Heus aquí els pressupostos (= Heus-los aquí).
Ara bé [...]
|
|
65.
elèctrode d'argent/clorur d'argent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Química
Elèctrode que consisteix en un disc de plata recobert amb un dipòsit prim de clorur de plata i submergit en una solució de clorur de concentració coneguda, que freqüentment és emprat com a elèctrode de referència. [...]
|
|
66.
llista d'adreces d'interès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Conjunt d'adreces de pàgines web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador a fi de poder accedir-hi fàcilment en ocasions posteriors. [...]
|
|
67.
pla d'opció d'accions
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Pla pel qual una empresa ofereix als seus empleats l'opció de comprar les seves pròpies accions a un preu inferior al del mercat, pel fet d'haver aconseguit uns objectius i per a fomentar-ne la permanència a l'empresa. [...]
|
|
68.
xocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, topar, especialment d'una manera violenta. El cotxe va anar a xocar contra un arbre. Xocar dos vehicles, dues boles. Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui. Fer gràcia pels seus acudits, les seves [...]
|
|
69.
un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís? / Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
|
|
70.
molt 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En grau considerable. És molt ric. Ho has fet molt bé. És un diari molt llegit. M'agrada molt. com a molt Com a màxim, a tot estirar. Els resultats els tindràs com a molt d'aquí a un mes. de molt [o amb molt] Amb una gran diferència o distància. [...]
|
