61.
denominacions de la Costa d'Ivori
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Costa d'Ivori, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Costa d'Ivori. El codi ISO que representa aquest país és CI.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús [...]
|
62.
gentilici dels Estats Units d'Amèrica
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici d'ús més general per denominar els habitants dels Estats Units d'Amèrica és nord-americà, nord-americana. L'adjectiu americà, americana també es fa servir sovint amb aquest mateix significat. I modernament també s'empra el gentilici estatunidenc, estatunidenca, sobretot en els casos [...]
|
63.
Pronunciació d'una vocal de suport
Font
Fitxes de l'Optimot
La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:
escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia [...]
|
64.
elèctrode d'argent/clorur d'argent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Química
Elèctrode que consisteix en un disc de plata recobert amb un dipòsit prim de clorur de plata i submergit en una solució de clorur de concentració coneguda, que freqüentment és emprat com a elèctrode de referència. [...]
|
65.
llista d'adreces d'interès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Conjunt d'adreces de pàgines web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador a fi de poder accedir-hi fàcilment en ocasions posteriors. [...]
|
66.
pla d'opció d'accions
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Pla pel qual una empresa ofereix als seus empleats l'opció de comprar les seves pròpies accions a un preu inferior al del mercat, pel fet d'haver aconseguit uns objectius i per a fomentar-ne la permanència a l'empresa. [...]
|
67.
un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís? / Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o [...]
|
68.
've't aquí' o 'vet aquí'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les expressions vet aquí (o vet ací) i heus aquí (heus ací) es fan servir per presentar una situació i habitualment van seguides d'un complement que es pot pronominalitzar. Per exemple:
Vet aquí que hi van anar tots els socis (= Vet-ho aquí).
Heus aquí els pressupostos (= Heus-los aquí).
Ara bé [...]
|
69.
xocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, topar, especialment d'una manera violenta. El cotxe va anar a xocar contra un arbre. Xocar dos vehicles, dues boles. Venir de nou, sorprendre vivament com a cosa inesperada. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui. Fer gràcia pels seus acudits, les seves [...]
|
70.
metge d'urgències | metge d'urgències, metgessa d'urgències
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Metge especialitzat en medicina d'urgències. [...]
|