Resultats de la cerca bàsica: 322.397
|
31.
nova versió
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Obra, generalment audiovisual, que reprodueix una obra anterior introduint-hi canvis més o menys importants, generalment en els actors, els mitjans tècnics o l'ambientació i fins i tot en l'argument. [...]
|
|
32.
no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc. / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
|
|
33.
a mida que o a mesura que?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució a mesura que es fa servir per enllaçar una oració subordinada a una oració principal i serveix per expressar que el desenvolupament de l'acció de la principal depèn del desenvolupament de l'acció de la subordinada. Per exemple:
A mesura que s'anava fent fosc creixia la nostra por (la [...]
|
|
34.
ratolí Nova Zelanda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Ratolí d'una soca mutant considerat model d'anèmia autoimmunitària que s'utilitza en l'estudi de les malalties autoimmunitàries i que pot desenvolupar una forma de glomerulonefritis membranosa. [...]
|
|
35.
'al davant' o 'per davant'? / 'al darrere' o 'per darrere'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les expressions per davant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple:
Avui he passat per davant de la botiga però no t'he vist.
Aquest jersei es corda per darrere.
En canvi, per indicar una [...]
|
|
36.
Els prefixos hiper-, mega-, super-, ultra- davant de locucions
Font
Fitxes de l'Optimot
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
|
|
37.
Apostrofació davant d'abreviatures
Font
Fitxes de l'Optimot
Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.
Per exemple:
l'apt. 210 de Girona ('l'apartat')
nota de l'ed. ('l'editor')
l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
|
|
38.
Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos [...]
|
|
39.
Verbs 'sentir' i 'veure' davant d'infinitiu / Verbs de percepció davant d'infinitiu / 'sentir dir' o 'sentir a dir'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
|
|
40.
Usos de per o per a davant d'infinitiu (1) / Valor de finalitat
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
|
