Resultats de la cerca bàsica: 159.121

51. cuadret -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb la cua dreta. anar cuadret Anar satisfet, confiat de si mateix.  [...]
52. El sintagma nominal en una oració d'infinitiu amb deixar, fer, sentir o veure
Font Fitxes de l'Optimot
53. infinitiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Forma no personal de verb que expressa una acció sense matisos temporals i que pot tenir la funció d'un substantiu. [...]
54. infinitiu
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m gram infinitivo.  [...]
55. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / confia en tenir un futur o confia a/de tenir un futur?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple: Hem de pensar en el futur dels joves. Mostra un gran interès en la lectura de l'obra. Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
56. anar
Font Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.  [...]
57. descalç -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va amb els peus nus. Caminar, anar, descalç. Que porta sandàlies, a diferència del religiós calçat, que porta sabates i mitges. Carmelites descalces. [...]
58. arribar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. arribar i moldre Enllestir una cosa al cap de poc d'haver-la començada. Anar circumstancialment. Arriba't a la farmàcia. Anirem a París i potser ens arribarem a Fontainebleau. Atènyer el fi perseguit. Arribar a la presidència. Arribarà a catedràtica. Davant d [...]
59. capalt -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb el cap alt. Ves capalta, noia: que sembles geperuda. anar capalt Anar amb el cap alt en senyal d'altivesa, de no haver-se d'avergonyir de res. [...]
60. instigar (règim verbal)
Font Fitxes de l'Optimot
El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:  Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió. El va [...]
Pàgines  6 / 15.913 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>