Àrea temàtica
Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Àvar-andi-dido > Dido

Àrea temàtica
Àsia > Rússia

ca - khvarxi
cod - Акьижec (ak'iges)
ar - الخافارشية
cy - Khvarshi
de - Chwarschinisch
de - Chvarschinisch sin. compl.
en - Khvarshi
es - khvarshi
eu - khvarshera
fr - khvarchi
gn - kvarchi
it - khvarshi
ja - フバルシ語
nl - Khvarshi
pt - khvarshi
ru - Хваршинский язык
zh - 哈瓦斯语
scr - Sense tradició escrita

Definició
Els khvarxis constitueixen un dels grups ètnics més petits de la República del Daguestan. Tradicionalment han habitat un territori muntanyós a l'interior del sud-oest del país, a prop de la frontera amb Geòrgia, tot i que avui dia, per motius econòmics, molts viuen també a les planes del districte de Khasaviurt. El poble khvarxi té relacions històriques estretes amb l'Avaristan, el país dels àvars, tant polítiques com socials, i ha rebut més influències culturals del georgians que la resta de pobles de l'entorn.

El khvarxi té dos blocs dialectals ben diferenciats: el khvarxi i l'inkhokvari, que té tres subdialectes. L'inkhokvari s'ha considerat tradicionalment khvarxi, però actualment es comença a considerar com una altra llengua dido diferenciada dins la branca àvar-andi-dido, ja que hi ha prou motius lingüístics per justificar-ho.

La llengua khvarxi ha estat influïda per altres llengües per contacte lingüístic. Al llarg del temps ha incorporat manlleus de l'àvar, el georgià, el turc, l'àrab, i del rus al segle XX, sobretot en el vocabulari tècnic i polític.

El khvarxi és una llengua oral usada només com a llengua familiar. Per escriure i per comunicar-se amb la resta de pobles de l'entorn, els khvarxis han fet servir normalment la llengua àvar. Malgrat això, han aconseguit conservar la llengua i cultura pròpies a causa del seu aïllament en pobles de muntanya. La llengua no ha estat mai ensenyada a l'escola: els primers cinc anys d'ensenyament primari els nens khvarxis aprenen àvar i, posteriorment, rus.

Com la resta de llengües del Daguestan amb poc nombre de parlants, avui dia el khvarxi presenta greus problemes de supervivència, tant per l'àmplia difusió actual del rus com per l'expansió cultural històrica de l'àvar. A això cal sumar-hi el fet que els parlants no identifiquen la llengua com a part essencial de la seva identitat com a poble, l'emigració per motius econòmics a zones on es parla rus o àvar i la manca d'un estàndard escrit per ensenyar la llengua als centres escolars.