Àrea temàtica
Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès

Àrea temàtica
Europa > Estònia

Àrea temàtica
Europa > Finlàndia

Àrea temàtica
Europa > Noruega

Àrea temàtica
Europa > Suècia

ca - finès
ca - finlandès  sin. compl.
ca - suomi  sin. compl.
cod - suomi
ar - الفنلندية
cy - Ffinneg
cy - Suomi  sin. compl.
de - Finnisch
de - Finnisch  sin. compl.
de - Suomi  sin. compl.
en - Finnish
en - Suomea  sin. compl.
en - Suomi  sin. compl.
es - finlandés
es - suomi  sin. compl.
eu - finlandiera
eu - suomiera  sin. compl.
fr - finnois
fr - finlandais  sin. compl.
fr - suomi  sin. compl.
gl - finés
gl - finlandés  sin. compl.
gl - suomi  sin. compl.
gn - finlande
gn - finlande  sin. compl.
gn - suomi  sin. compl.
it - finnico
it - finlandese  sin. compl.
it - suomi  sin. compl.
ja - フィン語
ja - スオミ語  sin. compl.
ja - フィンランド語  sin. compl.
nl - Fins
nl - Suomi  sin. compl.
oc - finés
oc - finlandés  sin. compl.
oc - suòmi  sin. compl.
pt - finlandês
pt - finês  sin. compl.
pt - suomi  sin. compl.
ru - Финский язык
sw - Finnish
sw - Suomea  sin. compl.
sw - Suomi  sin. compl.
tmh - Tafinisit
tmh - Tafinlandit  sin. compl.
tmh - tasuwumit  sin. compl.
zh - 芬兰语
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
Durant molt de temps, els finesos van restar incorporats a l'òrbita de Suècia. El suec, llengua de nombrosos colons que es van anar establint a les costes finlandeses, es va convertir en la llengua dominant de Finlàndia. El finès, però, no va ser arraconat del tot i al segle XV ja s'escrivia, encara que el primer text que se'n conserva data de mitjan s. XVI, en plena Reforma.

La varietat estàndard que es va fer servir a partir d'aleshores es basava en els parlars sud-occidentals. Als segles XVII i XVIII el suec es va anar afermant al país com a llengua oficial, de cultura i de les classes altes. La situació va començar a canviar amb la conquesta russa de Finlàndia (1809). El finès, llengua de la majoria de la població, va anar guanyant àmbits d'ús tot al llarg del segle XIX. Al mateix temps, amb el desenvolupament de la literatura finesa, afavorida pel coneixement de la tradició oral de l'est del país, es va anar formant l'actual varietat estàndard, que és un compromís entre els parlars sud-occidentals i els orientals.

En el finès, llengua força semblant a l'estonià, es distingeixen dos grans blocs dialectals: l'occidental i l'oriental.