Àrea temàtica
Indoeuropea > Eslava > Occidental

Àrea temàtica
Europa > Bielorússia

Àrea temàtica
Europa > Eslovàquia

Àrea temàtica
Europa > Hongria

Àrea temàtica
Europa > Letònia

Àrea temàtica
Europa > Lituània

Àrea temàtica
Europa > Polònia

Àrea temàtica
Europa > República Txeca

Àrea temàtica
Europa > Romania

Àrea temàtica
Europa > Ucraïna

ca - polonès
cod - polski
ar - البولندية
cy - Pwyleg
de - Polnisch
en - Polish
es - polaco
eu - poloniera
fr - polonais
gl - polonés
gn - poláko
it - polacco
ja - ポーランド語
nl - Pools
oc - polonés
pt - polaco
pt - polonês sin. compl.
ru - Польский язык
sw - Polish
tmh - Tapulunit
zh - 波兰语
scr - Alfabet llatí
num - Sistema aràbic

Definició
El polonès comprèn sis dialectes: el gran polonès, el mazovià, el petit polonès, el podlaquià, el pomerani i el silesià. La llengua estàndard es basa en els diversos parlars que al llarg dels segles han tingut pes cultural. La història de la llengua se sol dividir en tres períodes: el del polonès antic (s. X-XV), el del polonès mitjà (s. XVI-XVII) i el del polonès modern (d'ençà del s XVIII).

Al primer període corresponen els primers testimonis literaris, principalment des del segle XIV, i la primera ortografia, del segle XV. Durant el segon període hi va haver l'Edat d'Or de la literatura polonesa, van aparèixer diccionaris i gramàtiques, i la llengua s'utilitzava en tots els àmbits. El 1697 va esdevenir la llengua oficial de l'Estat. Al tercer període, però, la llengua va passar per la seva pitjor època: els repartiments de Polònia (1772-1795) van representar l'absorció del país per les tres potències veïnes (Rússia, Àustria i Prússia), que hi van aplicar una política lingüística repressiva, destinada a russificar o germanitzar, segons el cas, la població.

Aquesta política va comportar un cert grau de dialectalització de la llengua, però també una forta reacció polonesa, que va culminar amb l'oficialització de la llengua a la Polònia novament independent (1918).