Àrea temàtica
Indoeuropea > Eslava > Occidental

Àrea temàtica
Europa > Àustria

Àrea temàtica
Europa > Bulgària

Àrea temàtica
Europa > Croàcia

Àrea temàtica
Europa > Eslovàquia

Àrea temàtica
Europa > Polònia

Àrea temàtica
Europa > República Txeca

Àrea temàtica
Europa > Romania

Àrea temàtica
Europa > Ucraïna

ca - txec
cod - Český
ar - التشيكية
cy - Tsieceg
de - Tschechisch
en - Czech
es - checo
eu - txekiera
fr - tchèque
gl - checo
gn - chéko
it - ceco
ja - チェコ語
nl - Tsjechisch
oc - chèc
pt - checo
ru - Чешский язык
sw - Czech
tmh - Tatcikit
zh - 捷克语

Definició
El txec s'assembla molt a l'eslovac, fins al punt que el grau d'intel·ligibilitat mútua és molt alt. Comparteix, però, menys trets amb les llengües eslaves meridionals i, a més, ha estat molt influït per l'alemany.

La literatura txeca va començar, tot i algun antecedent, al segle XIII. Al segle XV es van posar els fonaments de l'ortografia actual. Fins al segle XVII les lletres txeques es van desenvolupar normalment. A partir d'aleshores, amb la dominació austríaca i la Contrareforma, van entrar en un període de decadència, del qual van sortir a partir de la fi del segle XVIII i especialment al segle següent, amb la renaixença de la cultura i la llengua pròpies.

Es va establir definitivament l'ortografia de l'idioma, el qual, cap al final del segle XIX, va guanyar cert estatus oficial i, després de la independència del país (1918), va esdevenir única llengua oficial i va assolir la plena normalitat de què continua gaudint avui.

El txec es compon de quatre blocs dialectals: el bohemi, en el parlar central del qual es basa la llengua estàndard; el moravià central; el moravià oriental, i el silesià.