Àrea temàtica
Dravídica > Meridional > Tàmil-kannada

Àrea temàtica
Àsia > Índia

ca - malaiàlam
cod - മലയാളം (Malayāļam)
ar - مالايالامية
cy - Malaialam
de - Malayalam
de - Malajalam  sin. compl.
en - Malayalam
en - Alealum  sin. compl.
en - Malayalani  sin. compl.
en - Malayali  sin. compl.
en - Malean  sin. compl.
en - Maliyad  sin. compl.
es - malabar
es - malayalam  sin. compl.
eu - malayalamera
eu - malaialam  sin. compl.
fr - malayalam
fr - malayāḷaṃ ou malayî  sin. compl.
gl - malaialam
gl - malayalam  sin. compl.
gn - malavar
gn - malayalam  sin. compl.
it - malayalam
ja - マラヤーラム語
nl - Malayalam
nl - Malayalam  sin. compl.
pt - malayalam
pt - malaialam  sin. compl.
ru - Малаялам
ru - Малаяльский  sin. compl.
zh - 马拉巴语
scr - Alfabet malaiàlam
num - Sistema malaiàlam

Definició
El malaiàlam és una llengua dravídica meridional que comparteix origen amb el tàmil, amb el qual té major afinitat que amb altres llengües dravídiques meridionals, com ara el telugu, el kannada, el tulu o el toda. La llengua tàmil-malaiàlam es parlava vers el segle IX dC, i la separació no es va produir fins quatre o cinc segles més tard. L'afinitat entre aquestes dues llengües actualment és semblant a la que hi pot haver entre dues llengües romàniques veïnes, com ara el català i l'occità. Les dues diferències bàsiques són la pèrdua de les terminacions verbals i el major contingent de manlleus procedents del sànscrit en malaiàlam.

Com a llengua literària i administrativa, el tàmil va influir notablement el desenvolupament primerenc del malaiàlam. Posteriorment, Kerala va experimentar una evolució cultural, econòmica i comercial específica, amb relacions comercials amb els àrabs i la invasió portuguesa, que van comportar l'assimilació d'elements lingüístics romànics i semítics en malaiàlam. A Kerala han conviscut comunitats religioses molt diverses (musulmans, cristians, jueus, jainistes i hindús), que han enriquit els registres i sociolectes del malaiàlam.

Els primers testimoniatges de malaiàlam, del segle IX dC, són epigràfics. A partir del segle XIV es va desenvolupar una literatura malaiàlam força variada, que comprèn motius de la tradició oral malaiàlam, de la literatura sànscrita i de la literatura tàmil. A partir del segle XIX i fins als nostres dies la literatura malaiàlam tendeix a basar-se en la llengua col·loquial en detriment dels termes literaris d'origen sànscrit. El malaiàlam ha forjat una escriptura pròpia basada en el sil·labari brahmi amb l'addició de grafemes dravídics.

Com que el malaiàlam es parla en un territori continu i la projecció pública de la llengua és normal i homogènia, no hi ha grans diferències dialectals. Les diferències sociolectals i de registre, en canvi, són grans, pel fet que, en primer lloc, en el registre estàndard i en el literari hi ha una forta influència sànscrita (menor a nivell col·loquial, molt proper al tàmil); en segon lloc, el judeomalaiàlam conté mots d'origen hebreu i arameu siríac; en tercer lloc, els parlants cristians usen mots de l'anglès, el portuguès i el grec; i, finalment, els musulmans usen mots d'origen àrab i persa.

Hi ha comunitats importants de parlants de malaiàlam als estats àrabs.