FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell auditiu format per un conjunt d'òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. L'orella interna. L'orella externa. Mal d'orella. Tapar-se les orelles per no sentir un soroll. No sentir-hi d'una orella. Ser sord d'una orella. Parlar a algú a l'orella, a cau d [...]
El nom compost bocaorella es fa servir per fer referència a la transmissió o difusió oral d'una informació d'una persona a una altra. Atès que es tracta d'un compost patrimonial, és a dir, un compost format a partir de mots catalans, s'escriu aglutinat i sense guionet. Per exemple:
L'èxit de la p [...]
Malgrat que de vegades els mots orella i oïda poden ser sinònims, cal tenir en compte que només el mot orella pot fer referència a l'òrgan auditiu. Per tant, no es pot fer servir el mot oïda aplicat a l'aparell auditiu. Per exemple:
Aquest nen s'ha de netejar les orelles (i no ...s'ha de netejar [...]
Extensió d'un tram d'una vorera que penetra en l'espai reservat a la calçada, utilitzat per a reduir la distància que s'ha de recórrer a peu en els passos de vianants i per a obligar els vehicles a reduir la velocitat en acostar-s'hi. [...]
Cadascun dels dos apèndixs d'un martell oposats al cap, un xic doblegats cap al mànec, que deixen entre si una obertura en forma de V i que serveixen per a arrencar puntes o claus agafant-los per la cabota i fent alçaprem. [...]