Àrea temàtica
Bahaisme

ca - Bahá'u'lláh

Definició
Títol pel qual es coneix Mírzá Husayn-Alí, fundador de la Fe bahá'í, nascut a Teheran el 1817 i mort el 1892 a les proximitats d'Acre, ciutat que actualment pertany a Israel.

Nota
Tot i ser un persa d'origen noble, Bahá'u'lláh va renunciar a ser ministre per dedicar-se als pobres i oprimits i el 1863 va declarar públicament la seva missió en tant que Manifestació de Déu per a l'època. Va ser empresonat per raó d'aquesta pretensió i va ser desterrat successivament. Primer de Bagdad, on va fer pública la seva condició de Missatger de Déu, figura anunciada pel Báb; posteriorment de Constantinoble i més tard d'Adrianòpolis, des d'on va ser enviat com a presoner a Acre, Terra Santa, el 1868. Va escriure l'equivalent a més de cent volums de textos, tant en àrab com en persa, que els bahá'ís consideren inspirats per Déu. El principal repertori de les lleis i principis de la revelació de Bahá'u'lláh és el Kitab-i-Aqdas ('el llibre més sagrat'). Des d'Adrianòpolis, primer, i després des d'Acre, Bahá'u'lláh va adreçar una sèrie de cartes als governants i als líders religiosos de la seva època, en les quals proclamava la proximitat de la maduresa de la humanitat que comportaria la unificació de la humanitat i el naixement d'una civilització mundial. També hi feia una crida als reis, emperadors i presidents del segle XIX perquè conciliessin les seves diferències, limitessin el seu armament i dediquessin les seves energies a l'establiment de la pau mundial. Bahjí, l'indret al nord d'Acre on va morir i on va ser enterrat, és avui el punt focal de la comunitat mundial seguidora dels seus ensenyaments.

Nota
Bahá'u'lláh significa, literalment, 'Glòria de Déu'.