FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar tou. Estovar un matalàs. Estovar un rosegó amb aigua. La pluja ha estovat la terra. La calor ha estovat la cera. Tornar-se tou. La cera s'estova amb la calor. Fer perdre severitat, rigidesa, (a algú). Sap com enginyar-se-les per a estovar els seus pares. Algú, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estovar o d'estovar-se; l'efecte. Operació mecànica de doblegament que es fa sobre les pells condicionades per tal que recuperin la flexibilitat natural. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estovar (alguna cosa) tenint-la submergida per un temps en un líquid. Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius. Mortificar, extenuar, (el cos) amb austeritats piadoses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Líquid un poc viscós, de reacció lleument alcalina, segregat per les glàndules salivals que el vessen a la boca, que serveix per a humitejar la paret mucosa i estovar els aliments i preparar-los per a la digestió. [...]