FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de l'antiga Hispània. Espanyol 1 . Emigrant d'Hispània que s'establí a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori andalusí. Hispanoamericà, especialment quan resideix als Estats Units. Relatiu o pertanyent als hispans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble germànic que conquerí la Gàl·lia i hi fundà la monarquia francesa. Relatiu o pertanyent als francs. Que és de condició lliure. Franc i lliure. Fer llibert o franc algú. Lliure, exempt, de certes càrregues. Franc de port. fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consagrar 1 2. Una autoritat eclesiàstica, conferir l'autoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pipí el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona. Dedicar exclusivament al servei d'una persona o d'una cosa [...]