inquietar, espantar, esverar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 política. 2 habilitat. tacte. Va portar l'afer amb molt de tacte. finor(fig.). La seva comesa exigia molta finor. mònita, astúcia o habilitat del qui sap anar al seu fi sense alarmar la gent, del qui sap trampejar les coses. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 alarmar amoïnar preocupar enquimerar intranquil·litzar pertorbar. Certes lectures pertorben l'ànim. contorbar torbar neguitejar desassossegar anguniejaro anguniar agitar intrigar, excitar en algú una curiositat inquieta. 2 (inquietar-sepron.) ansiejar(intr.) enneguitar-seo neguitejar-se [...]

1 ocupar. 2 (En sentit moral) amoïnar. Aquest afer m'amoïna molt: no trobo la solució. encaparrar obsessionar, preocupar fortament. inquietar donar maldecaps donar mal de ventre(fig.) alarmar. El seu abatiment ens alarma. 3 (preocupar-sepron.) capficar-se(->) encaboriar-seo [...]

1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]