1 demanar. 2 Esp. Demanar a Déu. orar resar fer oració adreçar una pregària a Déu Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pregar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. dir. recitar. Recitar el parenostre, etc. dir. Dir el rosari. També es diu passar el rosari. 2 v. intr. Dir oracions. pregar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

m. pregoner nunci muetzí, cridador musulmà que, des del minaret d'una mesquita, anuncia l'hora de pregar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 discurs. 2 En gram.: frase. 3 (En llenguatge religiós) pregàriao preguera deprecació, acció de pregar que un mal sigui allunyat. rogació, usat solament en ocasió de certes oracions específiques de la litúrgia catòlica. rogatives, oracions públiques en temps de destret. invocació [...]

1 adj. esdevenidor. Les generacions esdevenidores. venidor. Els temps venidors. a venir. Els llibres protocanònics de la Bíblia no parlen mai d'una vida a venir. Ant. Pretèrit. Passat. 2 m. Allò que serà. avenir esdevenidor benavenir, prosperitat futura. Pregar pel benavenir d'algú. demà [...]

1 sol·licitar. Sol·licitar un favor, una plaça, etc. pregar, demanar respectuosament; esp. demanar a Déu. pidolar, demanar humilment alguna cosa. mendicar, íd. suplicar, demanar amb submissió i humilitat. captar(->), demanar almoina. acaptar(->), demanar almoines per a un fi piadós. postular [...]

després de la mort, separada del cos. esperit. Diuen que en aquesta casa hi ha esperits. Evocar els esperits. animeta. Pregar per les animetes. ombrao espectre, allò que, segons els antics, sobreviu d'una persona. manes(m. pl.), ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. 4 Fig [...]

parenostre, el rosari, etc. ( pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd [...]