Donar raons o proves que descarreguin (algú) d'una culpa, provar que (algú) no és culpable pel que ha fet. Jo el vaig disculpar d'haver arribat tan tard. Vinc a disculpar-me de no haver complert el seu encàrrec. [...]

Prefix que indica inversió del sentit del radical al qual s'adjunta. Ex.: dissort, disculpar. [...]

Acció de disculpar. Això li serveix de disculpa. El seu oblit no té disculpa. Les paraules, les raons, amb què hom tracta de disculpar o de disculpar-se. Vulgueu acceptar les seves disculpes. Mai no fa res del que li demanen, i després tot són disculpes. [...]

Qualitat d'indulgent, facilitat a perdonar, a disculpar. Sabé merèixer la meva indulgència. Remissió que fa l'Església de les penes degudes als pecats. Guanyar indulgències. Acordar indulgències. Una indulgència de cent dies. [...]