vulg v intr 1 cagar. 2 cagarla fig [meter la pata] cagar-la, vessar-la. v pron 3 [de miedo] cagar-se a les calces, cagar-se de por. 4 [maldecir] cagar-se en [algú o alguna cosa].  [...]

-da adj 1 [participio pasado de cagar] cagat -ada. 2 vulg [cobarde] cagat -ada.  [...]

v intr vulg cagar.  [...]

v pron pop i p fr cagar intr.  [...]

v tr 1 [la tierra] femar. v intr 2 [los animales] excrementar, femtar, defecar, cagar.  [...]

loc adv 1 de grapes, de (o a) quatre grapes, a gatameus. Andaba a gatas, anava de grapes. 2 ser más viejo que andar a gatas ésser més vell que anar a peu (o que cagar ajupit).  [...]

f 1 med ronya, sarna. 2 más viejo que la sarna fig i fam més vell que anar a peu, més vell que la tinya (o que el mal pa), més vell que escopir (o pixar) a terra, més vell que cagar ajupit. 3 sarna con gusto no pica fig i fam càrrega que plau no pesa.  [...]

f 1 entom [Galleria mellonella] arna de la cera, tinya. 2 med tinya. 3 fig i fam [miseria] misèria, pobresa. 4 fig i fam [tacañería] gasiveria, rateria. 5 más viejo que la tiña fig i fam més vell que la tinya (o que el mal pa, o que anar a peu, o que cagar ajupit).  [...]

que escopir a terra, o que cagar ajupit, o que la tinya). 5 morir de viejo morir (o morir-se) de vell. 6 ser viejo ésser vell. m i f 7 vell -a. 8 [padres] pare m, mare f. 9 lo viejo les coses velles. 10 mis viejos els meus pares. 11 viejo verde vell verd.  [...]

saber manejar) la aguja de marear fig saber anar pel món, saber-s'hi moure. 32 meter aguja y sacar reja fig donar una gla per fer cagar un roure.  [...]