1 destruir. desintegrar esbullar(la cabellera, un doll d'aigua, etc.) desarmar(una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.) desmuntar, íd. desenllaçaro desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades. desempiular, íd. desemmetxar(dues coses emmetxades) desamarrar desempilar [...]

desfer, esmicolar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desfer, descompondre. 2 diluir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esbadinar estropellar esbalandrar esvinçar desconjuntar(->) desfer(->) desordenar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desfer(->). Desfer-se les sabates. desengafetar desllaçaro desenllaçar desbotonar desatrossar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desordenar, desfer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esbadiar, desfer una trena en badies. esblenar esmadeixar-se, destrenar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vèncer. desconfir desbaratar desfer. Desfer l'exèrcit enemic. destrossar, derrotar completament. esvair rompre. Havia rompuda i desbaratada llur armada. Rompre un escamot enemic. batre debel·lar, vèncer per les armes, derrotar. sobrar fer fugir a la desbandada posar en vençó(ant.) Manuel [...]

galtejar plantofejar confirmar (fam.) girar (o desfer, o rompre) la cara(a algú), donar-li una bufetada forta. plantar (a algú) els cinc dits a la cara pegar (o clavar, o ventar) una bufetada inflar els morros(a algú) (vulg.) fer una cara nova(a algú) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desfer dissoldre deixataro eixatar desmarxar, diluir una substància en un líquid. 2 aclarir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]