v intr 1 [pel propi pes] caer, caerse pron. Caure un cos en el buit, caer un cuerpo en el vacío. Ensopegà i caigué, tropezó y cayó (o se cayó). 2 [desprendre's] caer, caerse pron. Caure les fulles d'un arbre, caer las hojas de un árbol. Li han caigut totes les dents, se le han caído todos los [...]
m 1 [capoll d'una baldufa] pezón. 2 anar (o caure) de corcoll [caure] romperse las narices, caerse. 3 anar de corcoll fig [decaure] ir de capa caída. [...]