1 v. intr. Riure com un boig. Riure de tot cor. riallar, riure sorollosament (Alc.). esclafir de riureo simpl. esclafir, riure fort. esclafir el riure, posar-se a riure. esclafir una rialla, íd. esclatar a riure, íd. clavar-se (o posar-se) a riure, íd. morir-se (o rebentar-se, o [...]

sardònico mefistofèlic(es diu només del riure) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 burlador. mofeta foteta 2 Fer el burleta. riure's (o burlar-se) del mort i del qui el vetlla riure's d'un enterrament riure's del sant i de la festa riure's del ball i dels sonadors (o dels músics) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (fer) soroll, sonar. 2 esclatar. Esclatar a riure, a plorar, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cargolar, retòrcer. 2 (recargolar-seo recaragolar-sepron.) contorçar-seo contòrcer-se(de riure, de dolor, etc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

riure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

riure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 riure(m.). Un riure sarcàstic. esclat (o esclafit) de riure hilaritat, rialla sorollosa. riallada, rialla forta o rialla de molts. rialleta, rialla discreta o irònica. rialla homèrica, rialla que sembla no voler tenir fi. 2 riota. Era la riota de tothom. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

Ganes de riure. riolera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

a la valenta amb gran punya de debò Ant. De per riure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]