arengador tribú, orador polític, esp. popular. paranimf, en les universitats, el qui fa el discurs de començament de curs. predicador(->), orador sagrat. Cp. conferenciant, dissertant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

orador. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. tribunici, relatiu al tribú o orador popular. 2 m. capella, església. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

campanut(estil, parlament, escrit) pompós inflat bufat bombat afectat amanerat pindàric, pròpiament relatiu al poeta grec Píndar, que usava un estil molt emfàtic. Inclou lleugerament la idea d'obscuritat. ampul·lós(llenguatge, estil, orador, escriptor). declamatori, de forma emfàtica i fons buit [...]

sermonador sermonaire(fam.) quaresmer, el predicador encarregat dels sermons de la quaresma. missionero missionista, l'encarregat de fer una tanda de sermons en una parròquia. orador sagrat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

del poeta líric. numen(d'un escriptor, un orador, etc.) hàlit(fig.), aflat (fig.) vena(fig.). La vena poètica. Sentir-se de vena. flama(fig.), ardor d'inspiració. 3 suggestió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. disert, que parla amb facilitat i elegància. benparlant(≠ benparlat), que posseeix l'art del bendir. bellparler grandiloqüent altiloqüent facundiós tenir molta retòrica(sovint en sentit iròn.) ésser bell parlador tenir bon bec ésser una boca d'or tenir la paraula fàcil ésser un orador [...]

galeria. L'orador parlava, evidentment, per a la galeria. sala. Tota la sala aplaudí. auditori. L'auditori demostrà molta correcció. 3 Fer-se pública una cosa: Transpirar, esdevenir pública una cosa secreta. Traspuar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Operació de prova d'alguna cosa. assajament toc, en l'expressió pedra de toc, usada per a assajar els metalls. experimento experimentació emprova(d'un vestit). (La forma prova, usada en aquest sentit, és barbarisme.) provao provatura progimnasma, assaig que fa un orador per preparar-se a [...]

impel·lir(≠ compel·lir) moure. Moure a compassió. escalfar(fig.). L'orador aconseguí escalfar la multitud, que semblava apàtica. empènyer instigar agullonar(fig.) invitar exhortar atiar atabuixar punxar(fig.), incitar a fer quelcom. provocar. Provocar a la rebel·lió. abordar(tr.), incitar els gossos a [...]