1 v. intr. Topar amb el peu contra un obstacle. empassegar encepegar trompassar entropessar entrebancar-se entrepassegar espuntegar(esp. el bestiar de ferradura) Cp. anar de trompis: caure per efecte d'una ensopegada. 2 v. tr. trobar, endevinar. 3 (ensopegar-sepron.) escaure's, trobar-se.  [...]

ensopegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ensopegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 obstaculitzar. fer la traveta, posar la cama entre les cames d'un que corre a fi de fer-lo caure. encamellar, íd. 2 (entrebancar-sepron.) ensopegar. 3 Fig. enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encontrar. Collint gerds i maduixes un dia l'encontrí (Verdaguer). topar. Un dia el vaig topar a la cantonada del nostre carrer. localitzar, trobar el lloc on una persona o una cosa és. retrobar, trobar una cosa perduda o una persona que hom havia perdut de vista. ensopegar(tr.). El vaig [...]

calar, endevinar les intencions, raons, etc. filar, íd. tocar-hi. Saps qui ho ha fet? —No, no hi toco. olorar ensumar encertar ensopegar descobrir llegir, endevinar els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud o expressió, etc. caure-hi(en alguna cosa) tenir nas tenir bon cop d'ull [...]