1 v. tr. orbar. Orbat de pare. frustrar, privar algú d'atènyer el que esperava. defraudar, privar algú amb engany d'una cosa que li és deguda. desposseir desproveir suspendre, privar temporalment d'un càrrec, un sou, etc. 2 prohibir, impedir. 3 v. intr. privadejar. 4 (privar-sepron [...]

Cp. desdotar: privar del dot. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 decebre, privar. 2 (frustrar-sepron.) fallir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cegar aombrar(≠ ombrar). Romandre com aombrat d'un llamp. enlluernar ofuscar la vista Cp. eixorbar: privar de la vista. 2 Fig. Privar passatgerament de discerniment, per efecte d'una forta passió, etc. ofuscar obcecar al·lucinar Cp. torbar, captivar Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

fruir de la privadesa (o del valiment) (d'algú) privar(intr.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Privar de lucidesa. esbaltir, enterbolir el cap la son, un soroll, etc. Cp. estabornir Ant. Desenterbolir. Aclarir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

asservir subjugar enjovar encativar encadenar(fig.) endogalar engrillonar desllibertar, privar de llibertat. Un poble desllibertat. tiranitzar sotmetre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

estancar, privar la venda lliure d'una cosa. A Espanya, el comerç del tabac està estancat. Cp. acaparar, agabellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Deixar com mort, privar dels sentits i, aparentment, de la vida. estamordir atuir atordir estabornir 2 esmorteir. 3 (esmortir-sepron.). Perdre els sentits. desmaiar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. acostumar. 2 (familiaritzar-sepron.) franquejar-se intimar privadejar, fruir de la privadesa d'un personatge important. privar(intr.), íd. Ant. Guardar distància. Tenir algú a distància. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]