fer burla escarnir fer escarni (o escarn) fer befa o befar(v. tr.). Per culpa teva em befaven. escarnufar(v. tr.). Tothom escarnufava la pobra noia. riure's(d'algú) rifar-se (d'algú) ridiculitzaro posar en ridícul(algú) mofar-se passejar-se(algú). Aquell se l'està passejant i ell no ho veu.  [...]

burlar-se, blasmar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

burlar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

burlar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 sortejar 2 (rifar-sepron.) burlar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 burlar-se. escarnufar aücar, escarnir a crits. parodiar 2 imitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 burlador. mofeta foteta 2 Fer el burleta. riure's (o burlar-se) del mort i del qui el vetlla riure's d'un enterrament riure's del sant i de la festa riure's del ball i dels sonadors (o dels músics) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

palletes 3 Jugar amb algú: burlar-se. 4 v. tr. Arriscar al joc una quantitat. entaular diners, jugar-se'ls. arriscar, apostar. 5 manejar, esgrimir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(fam.) escampar la boira(fam.) anar a escampar els pardals(fam.) anar a prendre l'aire anar a prendre el sol(esp. a l'hivern) ramblejar, passejar-se per la rambla. vagar. 2 (passejar-sepron.) (fig.) burlar-se. 3 v. tr. acompanyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. enriallar-se o enriolar-se: agafar ganes de riure. somriure. Ant. Mossegar-se els llavis. Aguantar-se el riure. 2 (riure'spron.) burlar-se. 3 Fer riure: Provocar la hilaritat (o les rialles). 4 m. rialla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]