FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
designa un compost segons unes normes ben establertes i normalment en descriu la composició o la funció. nom trivial En quím., nom que designa un compost o un producte natural, basant-se en raons històriques, d'ús o d'origen, sense seguir cap norma de nomenclatura ben [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Un exercici correcte, sense cap falta. Un nen sense pare ni mare. Sense un martell no sé pas com podrem clavar aquests claus. Un càntir sense nansa. Un home sense paraula. no sense Amb. Hi anà, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignatari eclesiàstic que té jurisdicció ordinària o que té aquest títol honorífic. prelat domèstic Eclesiàstic familiar del papa que rep el nom de prelat com a títol honorífic, sense cap jurisdicció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense acompanyament de cap mena, sense adornaments, circumloquis, etc. Va acabar la classe amb una enumeració escarida de fets històrics. Que no va acompanyat de determinant ni de quantificador, s'aplica a un nom o a un sintagma nominal. A la frase Llegia novel·les, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ratificar; l'efecte. Declaració de voluntat per la qual una persona confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu sense autorització. Aprovació d'un tractat o d'un acord internacional pels òrgans interns competents per comprometre internacionalment l [...]