FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades. Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (una porció de cabells, de fils, etc.) s'entrellacin o s'entreteixeixin intricadament, talment que no sigui fàcil separar-los. El vent li ha embullat els cabells. Esdevenir embullat. La troca s'ha embullat. Capgirar, desordenar. Digues als nens que no remenin més el meu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s'ha vessat tota la tinta. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat. La tassa es trabuca i el cafè s'escampa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliga per jurament comú concertada secretament per capgirar l'ordre d'un estat. La conjuració de Catilina. Entrar en una conjuració. La conjuració ha estat descoberta. Els venedors del mercat han fet una conjuració per no pagar el nou impost. La conjuració del silenci. [...]