FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament. La seva mare el va renyar perquè no havia anat a estudi. Ets molt dolent, noi; sempre t'han de renyar. Renya'l fort: veuràs com s'esmenarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escridassar, especialment demostrant disconformitat. El públic ha esbroncat l'àrbitre. Renyar a crits. Dir (a algú) a la cara els seus defectes, les seves faltes, etc., especialment amb careta per carnaval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reprendre, de renyar. La reprensió ha de ser justa perquè faci els seus efectes. Amonestació solemne feta pel tribunal per suscitar en el culpable d'una falta la consciència del mal que ha fet. [...]