Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]

Ofendre amb el menyspreu. No volia desairar els qui l'havien convidat tan amablement. Desatendre 3.  [...]

Que té el sant temor de Déu, que tem d'ofendre Déu en les seves accions. Excessivament tímid. [...]

Ofendre amb actes o paraules ultratjosos. Li va fer mil retrets i el va arribar a insultar. Aquells dos sempre s'insulten. [...]

Aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Respectar el pudor d'algú. Atemptar al pudor. [...]

Que constitueix o implica una agressió. Moviment agressiu. Discurs agressiu. Paraules agressives. Executiu agressiu. Que es complau a atacar, provocar, ofendre. És un home molt agressiu. [...]

Acció de relliscar. Fer una relliscada. Despropòsit, especialment el que revela a algú una cosa que el pot ofendre o que hom li volia mantenir en secret. Falta, especialment d'índole moral. [...]

Acció d'ofendre. Els vostres dubtes són una ofensa per a mi. Acte o paraula que ofèn. Una ofensa greu, imperdonable. Cal perdonar les ofenses. Això és una ofensa al pudor, al bon gust. [...]

Ofendre els sentiments morals, la consciència (d'algú), amb alguna acció immoral, blasmable. Això que penseu fer escandalitzaria a tothom. Ésser escandalitzat. Tota la gent de bé se n'escandalitzaria. És un home que s'escandalitza per un no res. Escandalitzar-se a [...]

ofendre's fàcilment. No li diguis que ho ha fet malament, perquè és molt susceptible i s'enfadarà. Quin caràcter tan susceptible: no admet cap crítica. [...]