FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més fi, més delicat. Afinar la pell, el cutis. Afinar el gust, els costums, l'esperit. Afinar-se la pell. Afinar-se un vi, un licor. Afinar-se els costums d'una persona. Fer més fi, més cortès (algú). Fer més exactes (un pes, una mesura, una pesada, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'afinar; l'efecte. Quant ha costat l'afinació del piano? Canta amb molta afinació. Escala o referència de nivell de freqüència en què s'afina un instrument. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combinació especial de nusos i de bagues que es fa en els cordills dels quals pengen els lliços, per tal de poder-los afinar fàcilment a una alçària convenient. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de ferro amb una ganiveta al mig, que usen els fusters, boters, cadiraires i altres artesans amb totes dues mans i que serveix per a rebaixar, ajustar, perfilar o afinar peces de fusta corbades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb pinces o amb un altre instrument a tall de pinces. En certs instruments de cordes, com la guitarra, l'arpa, etc., estirar (les cordes) amb els dits o un plectre i deixar-les anar a continuació. Afinar (el piano) abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits. [...]