FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita plataforma elevada proveïda d'ampit i tornaveu, col·locada a una altura convenient en una església o un refetor i destinada a la lectura de textos sagrats o piadosos i a la predicació. Cadira amb braços, de seient molt alt, suportat per petges llargs, a propòs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, carbonat àcid de sodi hidratat, de fórmula Na3(CO3)(HCO3)·2H2O, que cristal·litza en el sistema monoclínic, es forma en medis evaporítics i és font de sosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dosser sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que generalment cobreix un altar, una trona, el tron d'un sobirà, etc. Teixit de seda, adomassat, llavorat i generalment amb brodats d'or o d'argent i amb incrustacions de pedres precioses, que a l'edat mitjana fou [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trona elevada, generalment de pedra, que hi havia en les esglésies cristianes primitives i que servia per a cantar les epístoles i els evangelis i per a predicar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc elevat des d'on els oradors adreçaven la paraula al poble en l'antiguitat. Lloc elevat, amb ampit, des d'on els oradors parlen en una assemblea deliberant. Pujar un orador a la tribuna. Trona1 1 1. Mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un [...]