Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament tan afectuós. S'ha [...]

Delerós de servir, complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent interès. [...]

No complaure (algú).  [...]

Que té deler, ple de deler. Tots estàvem delerosos de complaure'l. [...]

Ironia malèvola, burleta. Has vist amb quina sorna m'ha dit que ell estava sempre disposat a complaure'm? Ell, que no fa mai res del que li mano! [...]

Disposat a complaure. Ensenyeu als infants de ser complaents amb tothom, envers tothom. És molt complaent. No és gens complaent. Que es complau en alguna cosa. Mirar-se alguna cosa amb ulls complaents. [...]

Fer carícies (a algú). El vell acariciava la seva neta. Passar tocant suaument. El vent li acariciava els cabells. Complaure's a alimentar (una esperança, una idea, un projecte, una quimera, un pensament, un designi, una empresa). Acariciava la idea de fer un viatge molt llarg. [...]

Voluntat de complaure algú. Fer una cosa per complaença envers algú. Voleu tenir la complaença d'enviar-li això? Acte pel qual hom complau algú en els seus desitjos. Tenir complaença per algú. Sentiment pel qual hom es complau en alguna cosa. Sentir [...]

Ficar (alguna persona o alguna cosa) i tenir-la estona dins l'aigua perquè resti ben mullada. Rabejar-se en un gorg. Esbandir 1 1. Netejar (els cuirs) en un safareig, després d'haver-los pelats. Algú, complaure's a prolongar allò en què troba una satisfacció. Es [...]

circumstància. Han disposat aquesta sala per al ball. Preparar-se a fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, de fer-la tot seguit. Tots es disposen a complaure'l. Jo em disposava a sortir. Estic disposat a fer-ho. Regular, decidir. La llei, un article d'un reglament, disposar tal i tal cosa. L'home [...]