Resultats de la cerca frase exacta: 13

Diccionari de la llengua catalana
1. burlar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Riure's d'algú o d'alguna cosa, fer d'algú o d'alguna cosa objecte de riota. És un infeliç: tothom se'n burla i no ho coneix. Es burla de les coses més sagrades. No prendre's seriosament algú o alguna cosa. De les teves amenaces, se'n burla pla bé, ell. Burlar-se [...]
2. trufar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burlar-se . Que us trufeu de mi, potser? [...]
3. burla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de burlar-se. Li feren una burla pesada. Dir una cosa per burla. Prendre's una cosa a burla. fer burla d'algú o d'alguna cosa Burlar-se'n. No feu burla dels novençans. [...]
4. mofeta 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a mofar-se o burlar-se de la gent. No facis cas d'aquest vell mofeta. Una rialla mofeta. Unes paraules mofetes. [...]
5. xautar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preocupar-se, basquejar-se, per alguna cosa. Poc se'n xauta, del deute que ha contret. Burlar-se . Te'n pots ben xautar, de les seves amenaces. [...]
6. afalconar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]
7. rifar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burlar-se d'algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances d'alguna cosa, etc. S'ha rifat de tots els seus pretendents. Que no ho veu, home, que se'l rifen? Una vela, una bandera, estripar-se a causa de la violència del vent. [...]
8. riure 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
primavera. L'ocasió li riu. Celebrar rient (allò que diu o fa algú). Jo ric els seus acudits. riure's d'algú Burlar-se'n. Troba gust a riure's de la gent. Riure's de tothom. Riure's de si mateix. riure's d'algú o d'alguna cosa Mostrar-hi menyspreu, no fer-ne cas. Jo em ric [...]
9. jugar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulles. Jugar les onades amb una embarcació. Això ho faràs jugant, no necessita cap esforç seriós. jugar amb algú Manejar-lo com un vol, burlar-se'n. jugar amb foc Exposar-se imprudentment al perill. jugar amb la salut Tractar, usar, la pròpia salut com si no [...]
10. fotre 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és fotre'm. Prendre, furtar, robar. M'han fotut la ràdio del cotxe. Riure's, burlar-se. Que potser te'n fots? Es fot del mort i de qui el vetlla. Patir una experiència negativa, desagradable, fastiguejar-se. Fotre's de gana. Fotre's de fàstic. Fotre's de son. Fotre's d'avorriment [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>