FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Difícil de moure, d'alçar, a causa del seu pes. Un fardell feixuc. Una tasca feixuga. és feixuc! És amoïnós, pesat! Que es mou amb dificultat, pesadament. És un home feixuc. Camina tot feixuc. Una intel·ligència feixuga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels hexànquids, de cos feixuc, de fins a 5 metres de llargada, de color bru fosc, amb sis parells de fenedures branquials (Hexanchus griseus). Hexànquid amb set parells de fenedures branquials (Heptranchias perlo). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells terrejants, de cos feixuc, ales relativament petites, cames disposades per a córrer i gratar la terra, sovint polígams i molt ponedors, que comprèn set famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feixuc, que fa sentir el seu pes, especialment en sentit figurat. Un son pesat. Una feina pesada. Un temps pesat. Molest, enfadós, que un voldria treure's de sobre. És un home pesat. Fer-se algú pesat. ésser pesat com un plom Ésser molt pesat. Molt lent en els seus [...]