adv rel 1 on. Iré donde tú digas, aniré on tu diguis. La casa de donde vengo, la casa d'on vinc. 2 a donde [adonde] on, aon. 3 de donde d'on. 4 donde quiera [dondequiera] onsevulga, onsevulla. 5 donde sea onsevulga, onsevulla. 6 en donde on, aon. La ciudad en donde vive, la ciutat on viu. 7 [...]
m 1 [sitio donde se para o va a parar] parador. De paradero desconocido, de parador desconegut. 2 [término] fi f, final, terme. 3 amer [de ferrocarril] estació f. 4 no se conoce su paradero no se sap on és (o on para). [...]
-da adj 1 [participio pasado de entremeter] 2 [entrometido] entremetedor -a, que es fica on no el demanen, que fica cullerada en tot. m i f 3 [metomentodo] manefla. [...]
f 1 a. Palabra que empieza por a, mot que comença amb una a. Aes en bastardilla, as cursives. 2 a por a y b por b fil per randa, amb tots els ets i uts. [...]
prep [con el artículo el se contrae en al] 1 a [i les formes al i als, contracció de a i el i de a i els]. 2 [lugar, dirección] a [al, als]. Ir a Madrid, anar a Madrid. Llegar al teatro, arribar al teatre. 3 en [davant un, algun, aquest, aquell]. Subir a una montaña, pujar en una muntanya. 4 [casa [...]
m 1 bandejament, exili, desterrament, bandeig. Condenar al destierro, condemnar a bandejament. 2 [término político] bandejament. 3 [lugar y situación] exili. 4 [lugar alejado] racó de món. Vive en un destierro, adonde es difícil ir a verle, viu en un racó de món on és difícil d'anar-lo a veure. [...]
-da adj 1 esvalotat -ada, esbojarrat -ada. Los niños, alocados, corrían sin saber dónde iban, les criatures, esvalotades, corrien sense saber on anaven. 2 eixelebrat -ada, estrabul·lat -ada, esbojarrat -ada. Una persona muy alocada, una persona molt eixelebrada. 3 insensat -ata, irreflexiu -iva [...]